La Borsa
Més valors
Economia

El Banc d’Espanya preveu un deute públic del 129% del PIB el 2021 en el pitjor escenari per la covid-19

L’ens alerta que el sector turístic trigarà a recuperar-se

Diu que hi ha “marge” per redefinir impostos

El Banc d’Espanya preveu un deute públic sobre el PIB del 129 % el 2021 en l’escenari de “risc” per la crisi de la covid-19, que implicaria “repunts substancials” en els contagis que requeririen “confinaments estrictes addicionals”. En el seu informe anual publicat aquest dimarts, l’ens contempla tres escenaris com ja va fer en les projeccions macroeconòmiques de principis de juny i augura que el deute públic encara es podria enfilar més –sempre en el pitjor dels escenaris- arribant fins al 131,8% l’any 2022. En l’escenari d’una recuperació ràpida, el deute públic se situaria en un 111,7 % del PIB el 2021 i en un 112,5% el 2022. En cas d’una recuperació “gradual”, els percentatges anirien del 118,7% el 2021 al 126,7% el 2022.

El governador de l’ens alerta que, tot i que ara calen polítiques fiscals per “salvar llocs de feina”, un cop superada la crisi, “haurem d’embarcar-nos en reformes pressupostàries profundes que redueixin l’endeutament i donin marge per afrontar possibles dificultats futures”.

El supervisor també alerta que el sector turístic, que ha patit una important “caiguda” en els últims mesos arran de les mesures de contenció adoptades, no “anirà acompanyat, previsiblement, d’una recuperació ràpida a curt i mitjà termini”. També creu que hi ha “marge” per “redefinir la cistella d’impostos”.

L’informe augura que, en l’escenari de recuperació ràpida, el PIB es contrauria aquest any un 9%, una caiguda que pujaria fins a l’11,6% en l’escenari de recuperació gradual. En el pitjor dels escenaris, la recessió aquest any podria ser “notablement profunda”, amb una disminució del voltant del 15% del PIB. La recuperació posterior es traduiria en taxes de creixement d’entre el 6,9% i el 9,1% el 2021 i entre el 2,1 i el 4% el 2022. Malgrat això, remarca que aquesta recuperació només permetria retornar a nivells d’activitat propers als que hi havia abans de la crisi cap a finals del 2022.

Pel que fa a l’atur, l’ens alerta que la taxa d’aturats podria incrementar amb intensitat aquest any afectant fins al 18,1% de la població activa en un escenari de recuperació ràpida i fins al 19,6% en el d’una recuperació gradual i es mantindria per sobre del 17% l’any 2022 en tots dos escenaris. En l’escenari de risc, la taxa podria anar del 23,6% aquest any, del 24,7% l’any que ve i del 22,2% l’any 2022.

L’IVA reduït

En relació a la redefinició d’impostos, detalla que la recaptació impositiva a Espanya és inferior a la mitjana de la UE i que al voltant del 40% d’aquesta diferència s’explica pels menors ingressos en IVA perquè molts béns de consum tenen un tipus reduït o supereduït.

D’altra banda, remarca que en el cas dels impostos especials, la menor recaptació que té Espanya es deu, en gran mesura, a la baixa imposició sobre els hidrocarburs i, en menor mesura, a la que s’aplica al tabac i l’alcohol.

A més, detalla que tot i que l’IRPF i les cotitzacions socials no “contribueixen significativament en la bretxa amb la UEM”, les cotitzacions socials que recauen sobre els empresaris són superiors a la mitjana europea.

Reformes fiscals

Un altre aspecte que veu “susceptible” de reconsideració és “l’elevat nivell de beneficis fiscals derivats de nombroses “exempcions, deduccions i tipus especials reduïts que generen, amb freqüència, pèrdues importants de recaptació i distorsionen l’eficiència i l’equitat del sistema impositiu”.

A la presentació de l’informe, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, a més, remarca que per abordar els reptes de futur cal una estratègia ambiciosa de reformes estructurals i fiscals. En aquest sentit, diu que cal aplicar un “consolidació fiscal” quan l’economia recuperi la via del creixement sòlid i que “la seva definició i comunicació ràpides comportarien grans beneficis per a la credibilitat de la nostra política econòmica”.

En declaracions aquest dimarts, De Cos afirma que “la política fiscal ha d’actuar de manera contundent per salvar llocs de feina i empreses” i que, un cop superada la crisi, ens trobarem amb el major nivell de deute públic “en moltes dècades”. “Llavors haurem d’embarcar-nos en reformes pressupostàries profundes que redueixin l’endeutament i donin marge per afrontar possibles dificultats futures”, remarca.

En aquest sentit, diu també que la política fiscal ha de ser la “primera línia de defensa” per lluitar contra els efectes econòmics de la crisi i que és la més adequada per pal•liar la pèrdua de les rendes de les llars i les empreses afectades, amb accions immediates, focalitzades i que s’acomodin a una duració incerta i heterogènia”.

Amb tot, remarca que en la fase de desescalada, s’ha de continuar donant suport a la recuperació. Per la qual cosa, no aconsella “precipitar” la retirada de mesures però, en paral·lel, “facilitar l’ajust en l’economia a l’escenari que emergirà després de la pandèmia”.

Empreses petites i baixa productivitat

L’organisme també detalla diversos reptes que, al seu entendre, té l’economia espanyola. En aquest sentit, detalla que la mida reduïda de les empreses espanyoles suposa un element molt rellevant per explicar la baixa productivitat agregada de l’economia del país respecte del conjunt de la zona euro. La mida de les empreses també juga un paper rellevant en la seva diversificació i en el fet que siguin més vulnerables a les pertorbacions macrofinanceres.

La temporalitat laboral

“La covid-19 ha fet més urgent afrontar els reptes de la nostra economia: augmentar la productivitat, millorar el funcionament del mercat laboral, assegurar la sostenibilitat de les finances públiques o articular un resposta als canvis demogràfics o a l’increment de la desigualtat”, afirma de Cos.

En relació a això, també remarca que Espanya té una taxa d’atur molt elevada i que la taxa de temporalitat és també molt alta. “Tot això té un elevadíssim cost econòmic i social que no ens podem permetre”, afegeix. En aquest sentit, diu que calen polítiques que augmentin la formació de les persones aturades de manera adequada a les demandes de les empreses, a més d’un ventall de contractes que “reparteixin més equitativament la protecció dels lloc de feina temporals” .

En relació al turisme, l’informe detalla l’important pes que aquest sector té sobre el PIB i la feina en l’economia espanyola. Per això, remarca que mentre no hi hagi una vacuna o un tractament eficaç, és “previsible” que la incertesa de possibles rebrots segueixi influint negativament en la seva activitat. També diu que algunes de les restriccions que es mantenen en vigor poden limitar de “manera significativa” a curt termini la rendibilitat de moltes empreses vinculades a aquest sector i la seva “capacitat per reprendre “l‘activitat” .

En definitiva, conclou que els diferents escenaris contemplats apunten en la mateixa direcció. “Fins i tot, en un context en el qual no es produïssin nous rebrots i es pogués continuar avançant en els plans de desescalada, l’activitat d’aquesta indústria es desplomarà l’any 2020 al voltant del 60% tant a Espanya com a escala global”.

Una crisi més desigual

Amb tot, De Cos insisteix que iniciem aquesta crisi amb “més desigualtat que al començament de l’anterior”. Això, afegeix, fa que sigui molt probable que aquesta crisi la augmenti encara més perquè està afectant més als col•lectius amb rendes relativament baixes. En aquest sentit, diu que les mesures de sosteniment de les rendes, com l’IMV aprovat, “juntament amb l’agenda de reformes estructurals ambiciosa per a la feina i la productivitat contribuiran a corregir l’impacte social d’aquesta crisi”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

L’abecé del liberalisme

Barcelona

Cinc mil milions garanteixen el futur de Seat a Martorell

barcelona

La superfície visada a Girona baixa un 18%

GIRONA

La primera negociació de Nissan, sense acord

barcelona

Bruno Mattucci substitueix Marco Toro com a conseller director general de Nissan Iberia

Barcelona

Acaba sense acord la primera mediació sobre l’ERO de Nissan

Barcelona

El president de Seat es reuneix amb Quim Torra per informar-lo sobre els plans de futur de la companyia

Barcelona

Esade preveu una caiguda del PIB del 10% el 2020

barcelona

Males previsions per a l’Estat

Brussel·les