Cultura

Consells per ser feliç

Vibop Edicions recupera ‘Sobre la felicitat’, dos breviaris del filòsof de Samos Epicur, traduïts i presentats per l’editor i poeta Jordi Cornudella

Epicur: “Aspirar a la saviesa és un deure tant per al jove com per al vell”

Vibop Edicions, que dirigeix la periodista Montse Serra, va arribar als catorze volums aquest Sant Jordi amb la publicació de Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi, de Miquel Martín i Serra, i Sobre la felicitat, dos breviaris del filòsof de Samos Epicur, traduïts i presentats per l’editor i poeta Jordi Cornudella. “Fa vint-i-cinc anys que van sortir en un volumet les meves versions de la Carta a Meneceu i de les Màximes capitals. Aleshores les vaig traduir amb l’ànim que els partidaris de la felicitat, i no els saberuts, poguessin accedir sense entrebancs afegits al pensament del savi Epicur, mestre en l’art de viure amb plaer”, recorda el poeta en els textos que precedeixen la traducció.

La veritat és que la lectura resulta adient en les circumstàncies actuals, perquè dota el lector d’alguns elements inspiradors per a la seva vida quotidiana. És el mateix Epicur qui encapçala la seva carta dient: “Que ningú, pel fet de ser jove, no deixi per a més endavant l’aspiració a la saviesa, i que ningú, pel fet de ser vell, no es cansi d’aspirar a la saviesa: per ocupar-se de la salut de l’esperit no és mai massa tard ni massa aviat. Dir que encara no és hora d’aspirar a la saviesa, o que l’hora ja ha passat, és com dir que l’hora de ser feliç encara no ha vingut, o que ja ha fugit. O sigui que aspirar a la saviesa és un deure tant per al jove com per al vell: aquest, mentre envelleixi, serà jove en qualitats, agraït pel que ja haurà viscut; l’altre serà jove i madur alhora, lliure de tota inquietud pel que encara hagi de viure. El que cal, sens dubte, és que ens ocupem del que ens fa feliços, perquè quan ho som ho tenim tot, i si no ho som ho fem tot per ser-ho.” A partir d’aquí, els seus consells s’enfocaran en una vida bona, considerant que “un déu és un ésser viu perdurable i feliç”. Continua amb observacions que hauríem de tenir en compte en les nostres relacions i objectius a la vida: “Acostuma’t a la idea que la mort no ens afecta en absolut: perquè tot bé i tot mal resideixen en la sensació, i la mort és privació de sensació.”

Seguint un concepte d’immortalitat, saviesa i deïtat a la Terra, Epicur opina que “no fa pas cara de ser un mortal l’home que viu entre béns immortals”. La segona part, dedicada a les màximes, comença amb una premissa ben oportuna: “L’ésser feliç i perdurable no té maldecaps ni en provoca als altres. O sigui que no està sotmès a arravataments ni reconeixences, que tot això és cosa dels fluixos.” Sobre la mort torna a fer diana: “A nosaltres la mort no ens afecta: perquè el que s’ha dissolt es torna insensible, i el que és insensible a nosaltres no ens afecta.” El dolor, la confiança, el plaer, l’infinit i la distància davant dels corruptes són altres temes que mantenen l’actualitat. Aquest és un dels secrets d’aquest gran clàssic grec: va escriure per a l’eternitat sense preocupar-se de l’inevitable. En poc més de cinquanta pàgines trobaran més solucions que en els absurds llibres d’autoajuda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.