Cultura

El Bòlit aborda l’imaginari del riu a ‘Cap a les deus’

La primera exposició de l’etapa d’Ingrid Guardiola proposa una “gramàtica fluvial” des de l’art, l’ecologia, l’etnografia i la literatura

Hi ha obres d’Ansesa, Oliveras, Noguera, Mitjà o Perejaume

La primera exposició de l’etapa d’Ingrid Guardiola en la direcció del Bòlit respon a algunes de les principals línies de treball que va detallar fa unes setmanes en la presentació de la programació del centre per als pròxims dos anys: l’arrelament al territori, l’obertura cap a nous camps del pensament per eixamplar la reflexió i la col·laboració activa amb espais i entitats de l’entorn, tinguin vinculació o no amb l’art. Cap a les deus. Una gramàtica fluvial, que es va inaugurar ahir amb l’obra d’una quinzena d’artistes, és un exemple modèlic d’aquesta orientació, apuntant, a més, al centre neuràlgic del sempre delicat (i compromès) imaginari gironí, construït sobre la nervadura dels seus quatre rius.

Enfront de l’aproximació a la simbologia fluvial des de la melancolia contemplativa o el paisatgisme patriòtic, Cap a les deus, comissariada per la mateixa Ingrid Guardiola, es remunta als orígens del motiu, fins i tot literalment, amb una lectura del De rerum natura de Lucreci a càrrec de Raül Garrigassait (La Mercè, 20 d’octubre), per resseguir el curs del riu com a ecosistema i com a metàfora propícia a la creació i la reflexió. “Es tracta de sortir de la literalitat del relat fluvial i entendre el riu a partir dels seus propis gestos: el naixement, el curs-deriva, la fluïdesa, la sedimentació, la invasió, la inundació i la desembocadura”, explica la directora del Bòlit, per a qui “el riu, anant més enllà de les fronteres administratives, és una oportunitat per pensar altres maneres de posar en valor el territori a partir de processos ecològics i filosòfics”.

En aquest propòsit hi col·laboren no només alguns dels artistes que han abordat l’imaginari fluvial en les seves obres, molts d’ells vinculats a les terres de Girona (Enric Ansesa, Eva Cau, Anna Dot, Christophe Farnarier, Laura Ginès, Jordi Isern, Víctor Masferrer, l’Associació Milfulles, Jordi Mitjà, Pere Noguera, Arnau Obiols, Josep M. Oliveras, Perejaume i Job Ramos), sinó també una selecció d’imatges procedents de museus etnogràfics com el del Ter o la Mediterrània, i del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge.

De manera paral·lela, es desenvoluparan tallers com el de cistelleria amb plantes de riu al Museu de l’Aigua de Salt, i rutes per les hortes del rec Monar, per la Girona de l’aigua i pel patrimoni del Ter, a banda d’un ampli programa de conferències i debats que tindran lloc a La Mercè. Entre les xerrades, destaquen la que sostindran alguns dels artistes de l’exposició sobre Les metàfores fluvials i l’art (10 de novembre) i les lectures que proposen Maria Callís sobre Sutura, de Dolors Miquel (3 de novembre), i Carles Guerra sobre les Fonts líquides i fonts lignificades de Perejaume (1 de desembre).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.