Cultura

Enveja artística

Joel Joan debuta a Temporada Alta amb una comèdia amb tocs de ‘thriller’: ‘El gran comediant’

L’èxit i el fracàs es donen la mà en una situació en què topen antics companys del teatre i el cine

L’enveja és un defecte que es cuina a tots els oficis. El gran comediant incideix en la fama mal portada que distancia de les amistats i la família. Joel Joan, irònicament, celebrava en la roda de premsa de dimarts a Salt que fos el primer cop que pogués actuar al festival Temporada Alta. Debuta per la porta gran, això sí: amb quatre sessions al Teatre Municipal de Girona, en tres dies a partir de demà, divendres. La gira, que inclou la funció al Zorrilla de Badalona (que el PP de Badalona va voler censurar i de la qual “fa dos mesos que no queden entrades”), preveu una llarga temporada al Goya. El gran comediant té l’acidesa de les seves darreres comèdies i busca novament una sorpresa final que no pugui intuir l’espectador. Un assassinat plana per la conversa d’amics.

Al duet Héctor Claramunt i Joel Joan els ha provat molt el seu nou desembarcament al món escènic. Van escriure El pare de la núvia per a Joan Pera (100.000 espectadors) i van doblar l’èxit amb Escape room (200.000 espectadors a Catalunya, per ara). Ara tornen al món metateatral dels actors (com a les sèries Plats bruts i El crac, que també protagonitzava Joel Joan). Per a Claramunt, la clau és pensar sempre en el públic i la confiança que sortirà satisfet del teatre. Per a Joan, el teatre ha de ser com un concert en directe, en què el públic palpi que els actors treballen per a i amb ells cada funció. Com a autors, tenen pànic d’avorrir i que desconnectin. Però aquest protagonista d’ara pretén un aire més refinat, elegant, d’actor anglès, amb el seu bigotet i les ànsies de triomfar més enllà de la seva comunitat i país. Al costat de Joel Joan, Àfrica Alonso, Eduard Muntada i Xavi Mira i Sandra Monclús (aquests dos ja van participar a El nom, la comèdia de bulevard que posteriorment es convertiria en tvmovie) passen una llarga vetllada en què es troben antics companys de professió. Durant la conversa, es van destil·lant les misèries i, fins i tot, està a punt de produir-se un atemptat. Es qüestiona l’èxit i el fracàs, en la vida i també en la vessant social, des d’un humor amb personatges patètics i ben reconeixibles. El treball d’actor és “més una patologia que una vocació”, comenta Joel Joan. És una obsessió que no es vol abandonar durant anys i que genera molta frustració. Però pels volts dels 50 anys, es fa més dur perquè costa més canviar de vida.

LA XIFRA

1 a 5
Diferència
entre els cops que Joel Joan (1) ha actuat en les 30 edicions del festival en relació amb Rocío Molina (5)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’escriptor novaiorquès Don Winslow guanya el XVII Premi Pepe Carvalho

barcelona
PILARÍN BAYÉS
Il·lustradora

“Mil vegades un editor m’ha fet confiança”

barcelona
Billy Bragg
MÚSIC

“La definició americana de ‘llibertat’ ha esdevingut predominant”

BARCELONA
opinió

Gaudí i l’avantguarda francesa

Historiador de l’art
opinió

‘Stella splendens’

Historiadora de l’art
Crítica
òpera

Repetició amb escassa diferència

Pere Bellès invita a pensar la cabana com a espai mental

Salt

Qüestió pendent

Barcelona

El Museu de l’Empordà dissol fronteres

Figueres