Cultura

Crítica

cinema

La infantesa com un misteri

Després de Portrait de la jeune fille en feu, la seva pel·lícula més ambiciosa almenys pel que fa a les necessitats de l’ambientació històrica sense perdre, tanmateix, l’intimisme que caracteritza el seu cinema, Céline Sciamma presenta un conte infantil tan senzill (o potser ho és aparentment) com màgic. De fet, després de mostrar la complexa relació entre una pintora i la seva model, la directora francesa explora en el món de la infantesa com un misteri. Abans ho havia fet de manera diferent amb Tomboy, una pel·lícula lluminosa en la fluïdesa de gènere en què una nena decideix convertir-se en nen aprofitant que la família canvia de residència durant un estiu: un canvi sense trauma i vergonya, viscut com un joc. També hi ha joc a Petite maman, però en una mena d’història de fantasmes que comença amb la mort de l’àvia materna de la nena (Nelly/Josephine Sanz) que protagonitza el film.

La mort de la dona en una residència fa que la filla retorni a la casa de la seva infantesa per buidar-la. Una experiència de l’absència que la fa entrar en crisi i marxar del lloc. Restant el pare, la Nelly s’endinsa en un bosc i allà troba una altra nena, molt semblant a ella, de manera que és interpretada per la germana (Gabrielle) de Josephine Sanz.

Les dues nenes viuen una aventura compartida al bosc, s’expliquen coses, juguen, riuen, s’emmirallen. Qui és aquesta altra nena que apareix al bosc? La nena que, voltant pel mateix bosc, va ser la mare de la Nelly? El desig de la Nelly de trobar una amiga còmplice? Tot flueix com un encanteri, amb tanta naturalitat com misteri. I amb uns efectes commovedors. Una petita joia d’una cineasta en estat de gràcia.

Petite maman
Director: Céline Sciamma
França, 2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.