Opinió

Recordant Josep Brunet Prujà

El passat 24 de març va morir a l’edat de 96 anys el meu cosí germà Josep Brunet Prujà. A causa d’aquesta pandèmia no vaig poder acomiadar-me d’ell. En Josep i jo vam quedar orfes de pare des de ben jovenets. Ell als dotze anys i jo als set. Al llarg de tota la vida vam tenir una amistat com germans. Era fill de Serinyà i es va casar amb Rosa Carreras. Van viure a Banyoles. En Josep, juntament amb el seu cunyat, va fundar l’empresa Embalatges Carreras.

Era una persona emprenedora, amb un caràcter molt alegre, generós, molt afectuós i empàtic amb tothom. S’estimava molt la ciutat de Banyoles i en una etapa de la seva vida va formar part del consistori. En quedar vidu i ja jubilat, la nostra amistat es va reforçar encara més. Els diumenges, sovint, venia a dinar a casa. La meva dona ens feia uns plats exquisits i ell sempre portava els xuixos de Can Ciurana. La sobretaula s’allargava fins tard. Recordàvem moltes batalletes de la joventut. Eren unes tertúlies molt divertides.

Josep, em vull quedar amb el record d’aquestes trobades, amb la companyia que m’havies fet quan em van operar diverses vegades a la clínica de Banyoles, les excursions que havíem fet per l’Alta Garrotxa, les anades a la Mare de Déu del Mont i a la Mare de Déu del Guilar, els dinars amb els cosins de Figueres i de Lladó...

Descansi en pau el meu apreciat cosí Josep Brunet Prujà.

Maià de Montcal (Garrotxa)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.