Opinió

Veneçuela camina per la corda fluixa

Juan Guaidó ha sumat una nova derrota en la dura pugna que manté contra el president de Veneçuela, Nicolás Maduro. Aquest cop, la maniobra realitzada pel líder opositor, alliberant de l’arrest domiciliari el seu company opositor Leopoldo López –ara refugiat a l’ambaixada espanyola– i capitanejant l’aixecament d’un grup de militars, podia haver tingut conseqüències catastròfiques. Un cop desarticulat el nou intent de cop d’estat dels opositors, afortunadament sense un gran nombre de víctimes, el país necessita obrir un procés de concertació nacional urgent. El govern bolivarià no pot mantenir Veneçuela en una degradació constant de les condicions de vida de la gent, però l’oposició no pot pretendre aconseguir el poder a qualsevol preu. I continuar arengant a l’enderrocament del govern només afegeix violència i allunya Veneçuela de l’única opció viable, que és un procés electoral supervisat per instàncies internacionals que no s’hagin definit a favor de cap de les dues parts.

L’oposició té un important suport social, però també són multitudinàries les adhesions populars al chavisme. La qual cosa indica que Veneçuela és un país profundament dividit, amb una societat molt polaritzada. I la confrontació directa és una opció extremadament perillosa. La realitat és que les profundes divisions de l’oposició veneçolana els ha impedit fins ara guanyar eleccions en els darreres dècades. I no pot pretendre aconseguir el seu objectiu per la força antidemocràtica. Probablement Guaidó comença a ser més un problema que un actiu, i l’oposició haurà de revisar els seus plans i el seu lideratge. Oposició i govern han de decidir ara si volen afrontar la seva pugna des de la reconciliació o des de la trinxera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.