Opinió

El PP, sense lideratge i sense rumb

La pitjor manera d’afrontar els fracassos és errar en el diagnòstic. És justament el que li acaba de passar al Partit Popular dirigit per Pablo Casado, que, després d’estavellar-se en les eleccions generals de diumenge passat, ha evitat l’autocrítica i ha iniciat un viratge cosmètic cap al centre que en primer lloc representa una manca de respecte per als seus propis electors. Qualsevol polític mínimament conseqüent hauria assumit alguna mena de responsabilitat davant la contundència de les xifres: de cent trenta-set escons, la formació dretana s’ha quedat amb seixanta-sis, i pel camí ha perdut 3,7 milions de votants. I això no representa només una pèrdua de capital polític, també significa serioses pèrdues econòmiques, perquè la nova situació es traduirà en vuit milions d’euros menys en assignacions públiques.

Casado, que fa només quinze dies oferia ministeris a Vox i ara pretén desmarcar-se’n sense renunciar al seu suport a Andalusia, no ha perdut només la credibilitat. Si repassem amb atenció els resultats i la composició del Congrés que ha sorgit de les eleccions del 28-A, veurem que també ha perdut la capacitat de ser alternativa al PSOE. Seixanta-sis diputats són un resultat que queda per sota dels setanta-un que en la passada legislatura va obtenir Podem, i això situa els populars molt lluny d’una possible remuntada. Com sempre sol passar en els cataclismes electorals, els primers problemes sorgeixen a casa mateix. Barons díscols i polítics teòricament afins, com ara Esperanza Aguirre, s’han afanyat a criticar públicament el secretari general. Pretendre fer un gir discursiu sense acompanyar-lo de mesures programàtiques i sense dimissions és prendre el pèl a la gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.