Opinió

El Suprem i els drets dels electes

Després dels lamentables episodis amb què ens han obsequiat les altes instàncies de la justícia espanyola, passant-se la pilota de l’una a l’altra i portant-se la contrària sense cap vergonya, no podem ser gens optimistes respecte de com resoldrà el Tribunal Suprem la nova prova d’estrès que se li ha presentat després de les eleccions del 28 d’abril. Ha de prendre tres decisions lligades entre si que, a banda de tornar a posar a prova la qualitat democràtica de l’alt tribunal, posen en evidència, una vegada més, que el judici als independentistes catalans vessa política per totes les costures, que són infinites.

Ha de donar resposta amb celeritat a la petició que han fet les defenses dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull i del senador Raül Romeva per tal que puguin exercir els seus drets com a electes. Els advocats tornen a demanar la llibertat per als cinc dirigents polítics, no només perquè puguin anar a prendre possessió el càrrec el proper dia 21, sinó perquè el puguin exercir plenament, com ha de ser, atès que no hi ha cap sentència que els ho impedeixi. El Suprem també ha d’aclarir com es resol el suplicatori, és a dir, si demana permís al Congrés i al Senat per jutjar els electes processats o si, per contra, tira pel dret i considera que no ho ha de fer, i finalment, o al mateix temps, si suspèn el judici mentre es tramita el suplicatori, tal com està previst en la llei d’enjudiciament criminal.

Els antecedents no conviden a l’optimisme. Tenim molt present com en el cas dels electes al Parlament de Catalunya el jutge instructor de la causa general contra l’independentisme, Pablo Llarena, va suspendre sense escrúpols els drets dels diputats processats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.