Política

Holanda rebaixa la seva responsabilitat a Srebrenica

La justícia considera que l’Estat holandès no podia evitar el genocidi

Reconeix que no va protegir prou les víctimes

Després d’anys de batalla judicial entre Les Mares de Srebrenica i Holanda, el Tribunal Suprem d’aquest país va dictaminar ahir que l’Haia –que va enviar cascos blaus per protegir l’enclavament durant la guerra de Bòsnia– només és responsable en el 10% de la mort de 350 homes musulmans en el genocidi del 1995. L’alt tribunal sosté que no es pot culpar l’Estat holandès de ser, en part, responsable de tota la matança de Srebrenica (més de 8.000 homes musulmans) perquè els cascos blaus de la base de Dutchbat no podien evitar la caiguda d’aquest enclavament a mans serbobosnianes. Amb tot, sí que havien d’haver ofert als 350 musulmans que els van demanar ajuda l’“oportunitat de refugiar-se” al recinte –conscients com eren del “perill real” que fossin assassinats– en lloc d’enviar-los als autobusos per ser evacuats. Pel president del tribunal, els refugiats “haguessin estat descoberts pels serbobosnians quan van inspeccionar la base i els haguessin deportat igualment”. No obstant això, quan van deixar que els evacuessin els soldats holandesos van privar-los de l’oportunitat “petita, però no menyspreable”, de salvar la vida. Després de la detenció dels 350 homes, el criminal de guerra Ratko Mladic –en cadena perpètua– els va fer executar.

L’advocat de les víctimes va lamentar que la responsabilitat s’hagi limitat “només al 10%”, perquè les dones que van perdre marits i fills “han sofert per les accions dels serbobosnians, però també perquè no van ser protegits” pel Dutchbat. La massacre va ser investigada a Holanda per una comissió parlamentària que va assenyalar com a culpable últim de la matança l’aleshores primer ministre, Wim Kok. Per aquest motiu, el govern en ple va dimitir l’abril de 2002.

Citen el líder de Kosova per crims de guerra

Redacció

El primer ministre kosovar, Ramush Haradinaj, va presentar ahir la seva dimissió després d’haver estat citat pel Tribunal Especial de crims de guerra a Kosova com a sospitós. La justícia de Sèrbia l’acusa de crims suposadament comesos com a líder de la guerrilla UÇK contra la població civil sèrbia de Kosova durant la guerra (1998-1999).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torrent diu que la reunió amb Díaz va ser “institucional”

BARCELONA

L’Audiència Nacional autoritza les defenses a accedir a les causes secretes de l’operació Judes

madrid

Sánchez demana als grups parlamentaris que convalidin una reforma laboral “bona per als joves”

MADRID

Primera trobada del Govern amb la CE a Brussel·les des de l’1-O

BRUSSEL·LES

ERC, CUP, Bildu i BNG presenten una declaració conjunta que reclama la “derogació” de la reforma laboral del 2012

MADRID

El TSJC retorna la Medalla d’Or de Barcelona a l’exministre Martín Villa que l’Ajuntament li havia retirat el 2017

barcelona

L’ANC, Òmnium i Irídia demanen 37 noves imputacions d’agents en la macrocausa de l’1-O

BARCELONA

Calviño veu “molt difícil d’entendre” l’oposició a la reforma laboral

MADRID

Illa, sobre la reforma laboral: “Torrent representa millor els treballadors que CCOO i UGT?”

BARCELONA