Política

Més de 110 països reclamen a Espanya garantir els drets d’expressió i protesta en l’examen de drets humans de l’ONU

Bèlgica, Canadà i Suïssa insten l’Estat a revisar el codi penal i Itàlia reclama investigar els abusos policials

Més de 110 països han reclamat a Espanya garantir el dret d’expressió i protesta en l’examen de drets humans de l’ONU. Entre aquests, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Xipre, Txèquia, Islàndia i Alemanya s’han mostrat preocupades per “restriccions” a la llibertat d’expressió i reunió pacífiques. Berlín ha destacat la seva preocupació per “l’àmplia interpretació” del concepte de seguretat nacional en la legislació espanyola.

Una de les delegacions més activa ha estat la de Bèlgica, on està pendent de decisió judicial l’autorització de l’euroordre contra Puigdemont i Comín. El govern belga ha recomanat a Espanya “prendre mesures” per garantir el dret a la reunió pacífica i la llibertat d’expressió. En aquest sentit, Bèlgica, Canadà i Suïssa han instat Espanya a revisar el codi penal per protegir aquests drets.

El representant de Bèlgica davant el Consell de Drets Humans de l’ONU, Geert Muylle, ha assegurat que “hi ha espai per millorar” a Espanya pel que fa als drets humans. Per això, ha recomanat que es preguin “totes les mesures” necessàries per garantir el dret d’assemblea pacífica d’acord amb el Pacte internacional pels drets civils i polítics. També ha instat a Espanya a “revisar el codi penal” per “garantir la llibertat d’expressió” i que els crims tipificats estan en línia amb “les definicions reconegudes internacionalment”.

Itàlia ha reclamat mesures addicionals per garantir la llibertat d’expressió i reunió i ha reclamat millorar la investigació de “l’ús de la força” per part de la policia.

També Rússia ha cridat l’atenció al govern espanyol per “intervencions il·lícites” de les forces de l’ordre.

D’altra banda, el Canadà ha reclamat a Espanya que suprimeixi el delicte d’injúries a la corona.

Els Estats Units han fet especial incidència en els “crims” contra periodistes i els “atacs” atacs a la llibertat d’expressió.

A més de demanar la revisió del delicte sobre injúries a la corona, la representant del Canadà també ha proposat revisar la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, per tal de “protegir els drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica”. Alemanya també està preocupada per “l’àmplia interpretació” del concepte de seguretat pública” d’aquesta llei.

En el torn de rèplica, el secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Fernando Valenzuela Marzo, ha defensat que la llei de seguretat ciutadana “no restringeix la llibertat d’expressió” perquè no habilitat a les autoritats a “intervenir en cap missatge o mitjà de comunicació”. A més, ha destacat que Espanya “només ha sigut condemnada vuit cops” pel Tribunal Europeu de Drets Humans per qüestions relatives a la llibertat d’expressió.

El govern d’Angela Mekel ha demanat, a més, que es garanteixi que el decret de seguretat digital no vulnera el dret de protesta. El govern en funcions de Pedro Sánchez va aprovar a finals d’octubre aquest reial decret Llei de mesures “urgents” per combatre la “república digital”, i que passa, entre altres, pel reforçament del DNI com a eina “única i excloent” d’identificació i per la prohibició que les administracions espanyoles dipositin informacions a servidors de fora de la UE.

La representant italiana ha reclamat a Espanya que investigui “eficaçment totes les denúncies d’ús excessiu de la força comeses per les forces de seguretat”.

El secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Fernando Valenzuela Marzo, ha assegurat que a Espanya la policia només pot intervenir en una protesta si aquesta “perd el seu caràcter pacífic” o “posa en perill la integritat física de persones o béns públics o privats”. Tot i això, ha defensat que aquesta intervenció ha de ser “proporcionada” i “precedida d’anuncis” als manifestants”, excepte si hi ha “un brot de violència que obligui” a actuar immediatament.

A més d’estar preocupada per les “limitacions” al dret d’expressió i reunió, Suïssa també ha expressat inquietud pel passat franquista de l’estat espanyol on creu que “encara és un desafiament”. Per això, ha instat a les autoritats espanyoles a revisar la llei de memòria històrica per tal de millorar “la reparació de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura”. França, Armènia i el Líban també han animat a Espanya a treballar per la memòria històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez demana als grups parlamentaris que convalidin una reforma laboral “bona per als joves”

MADRID

Primera trobada del Govern amb la CE a Brussel·les des de l’1-O

BRUSSEL·LES

ERC, CUP, Bildu i BNG presenten una declaració conjunta que reclama la “derogació” de la reforma laboral del 2012

MADRID

El TSJC retorna la Medalla d’Or de Barcelona a l’exministre Martín Villa que l’Ajuntament li havia retirat el 2017

barcelona

L’ANC, Òmnium i Irídia demanen 37 noves imputacions d’agents en la macrocausa de l’1-O

BARCELONA

Calviño veu “molt difícil d’entendre” l’oposició a la reforma laboral

MADRID

Illa, sobre la reforma laboral: “Torrent representa millor els treballadors que CCOO i UGT?”

BARCELONA

Jordi Sànchez, “sorprès” per la reunió Torrent-Díaz sobre la reforma laboral

BARCELONA
JORDI PANYELLA
PERIODISTA

“L’Estat ha respost amb la lògica del mascle ofès”

barcelona