Política

Els liberals guanyen les eleccions als Països Baixos, segons els sondejos a peu d’urna

Els socioliberals del D66 emergeixen com a segona força i l’extrema dreta cau a la tercera posició

Amb 35 dels 150 escons del Parlament holandès, Mark Rutte encarrila la quarta reelecció com a primer ministre

El liberal Mark Rutte ha guanyat les eleccions d’aquest dimecres als Països Baixos i encarrila la quarta reelecció com a primer ministre, després que el seu partit, el VVD, ha obtingut 36 escons dels 150 que componen la cambra holandesa, dos més que ara, segons els sondejos a peu d’urna.

L’enquesta, elaborada per la televisió pública holandesa NOS, dona als socioliberals del D66, liderats per la ministra de Cooperació Exterior, Sigrid Kagg, fins a 27 escons que els situen com a segona força després d’obtenir el seu millor resultat en uns comicis, amb 8 diputats més que els que tenia fins ara.

Per contra, l’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV) de Geerd Wilders perd suports i es queda per darrere amb 17 diputats, seguits pels democratacristians de la CDA amb 14 escons, segons l’enquesta.

El Partit Laborista (PvdA) reté els 9 diputats que tenia fins ara i, per tant, no es recupera de la desfeta de les últimes eleccions, quan en va perdre gairebé 30. Els ecologistes del GroenLinks es desinflen en aquests comicis: perden fins a 6 escons i queden empatats com a sisena força amb el Partit Socialista, antiga formació comunista.


Quart mandat a l’horitzó
Si es confirmen aquests resultats, que ja predeien les enquestes preelectorals, el primer ministre en funcions Mark Rutte surt reforçat d’aquests comicis, malgrat la crisi de la crisi de la Covid-19 i l’escàndol de racisme que va fer caure el seu govern fa poc més de dos mesos.

La victòria que pronostica l’enquesta elaborada per l’agència Ipsos no dona a PVV prou majoria per governar en solitari però facilitaria un quart executiu de coalició de Rutte que, si es mantingués, fins a l’agost del 2022, es convertiria en el ministre amb el mandat més llarg de la història dels Països Baixos.

En l’última legislatura, Rutte ha governat amb els democratacristians, els socioliberals del D66 i la Unió Cristiana. Segons els sondejos a peu d’urna, els tres primers partits de centredreta podrien repetir la coalició sense haver de comptar amb la Unió Cristiana. La CDA ja va dir en campanya que estava disposada a entrar a un nou executiu de Rutte.

Fins aquesta mitjanit no s’esperen els resultats preliminars de les eleccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torrent diu que la reunió amb Díaz va ser “institucional”

BARCELONA

L’Audiència Nacional autoritza les defenses a accedir a les causes secretes de l’operació Judes

madrid

Sánchez demana als grups parlamentaris que convalidin una reforma laboral “bona per als joves”

MADRID

Primera trobada del Govern amb la CE a Brussel·les des de l’1-O

BRUSSEL·LES

ERC, CUP, Bildu i BNG presenten una declaració conjunta que reclama la “derogació” de la reforma laboral del 2012

MADRID

El TSJC retorna la Medalla d’Or de Barcelona a l’exministre Martín Villa que l’Ajuntament li havia retirat el 2017

barcelona

L’ANC, Òmnium i Irídia demanen 37 noves imputacions d’agents en la macrocausa de l’1-O

BARCELONA

Calviño veu “molt difícil d’entendre” l’oposició a la reforma laboral

MADRID

Illa, sobre la reforma laboral: “Torrent representa millor els treballadors que CCOO i UGT?”

BARCELONA