Política

Mladic, condemnat en ferm a cadena perpètua pel genocidi d’Srebrenica

Un tribunal especial internacional de la Haia confirma la pena contra ‘el carnisser dels Balcans’

El Mecanisme Internacionals Residual per als Tribunals Penals de l’ONU ha condemnat en ferm aquest dimarts Ratko Mladic a cadena perpètua pel genocidi d’Srebrenica i per crims de guerra i contra la humanitat durant el conflicte de Bòsnia, inclòs el setge a Sarajevo.

Aquesta instància judicial amb seu a la Haia ha rebutjat aquest dimarts el recurs de l’excap de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia que el 2017 va ser declarat culpable pel Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, inclosos els de persecució, assassinat, extermini i deportació, comesos durant la guerra dels Balcans als anys 90.

Conegut com ‘el carnisser dels Balcans’, a Mladic se’l considera responsable de genocidi per ordenar la matança de prop de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica, a l’est de Bòsnia i Hercegovina, el juliol del 1995. A més, també és culpable de crims de guerra i contra la humanitat pel setge de Sarajevo (1992-1995), durant el qual van morir més d’11.000 civils.

Gairebé 26 anys després de la massacre a Srebrenica, Mladic, de 74 anys, ha comparegut aquest dimarts davant de cinc jutges del tribunal especial de la Haia per escoltar les seves conclusions sobre els crims. La defensa de l’exlíder militar serbobosnià havia apel·lat el veredicte per motius de salut. En canvi, el fiscal de l’ONU Serge Brammertz demanava que se’l condemnés per un segon càrrec de genocidi per la matança de Prijedor, on més de 3.000 bosnians musulmans i croates van ser assassinats o van desaparèixer i 50.000 persones van ser expulsades.

Popularment conegut com ‘el carnisser de Bòsnia’, Ratko Mladic va dirigir un exèrcit de 180.000 homes duran la guerra de Bòsnia (1992-1995). Juntament amb el líder polític serbobosnià Radovan Karadzic, Mladic és una de les cares més visibles de la campanya sèrbia de neteja ètnica que va deixar desenes de milers de morts i centenars de milers de desplaçats.

Tot i que la primera acusació és del 1995, Mladic es va amagar durant 15 anys i el judici no va començar fins al 2012, un any després de la seva captura.

El judici contra Mladic va ser un dels últims del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia a la Haia, encarregat dels crims de guerra que es van produir durant els conflictes a l’antiga Iugoslàvia els anys noranta. Va ser el primer tribunal que va emprendre l’enjudiciament i l’adjudicació dels delictes internacionals més greus des dels judicis de Nuremberg i Tòquio després de la Segona Guerra Mundial.

Amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia el 2017, el Mecanisme Residual per als Tribunals Penals Internacionals va assumir els casos pendents d’aquell conflicte, com el recurs final de Mladic.

Un total de 161 persones han passat pel banc dels acusats a la Haia en relació amb els crims de la guerra als Balcans en els darrers 25 anys. Juntament amb Karadzic, Mladic és considerat un dels principals arquitectes de les pitjors atrocitats a Bòsnia i Hercegovina.

El fiscal Brammertz assegura, però, que el punt final als judicis per la guerra dels Balcans no significa que la resta de crims quedin impunes. “Encara queden crims que cal investigar”, va dir el 2017 quan el tribunal especial per l’Antiga Iugoslàvia tancava les portes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus