Política

Cadena perpètua per a Mladic

“El carnisser dels Balcans”, condemnat en ferm a la Haia pel genocidi de Srebrenica i els crims de guerra a Bòsnia

L’ONU i la UE defensen que és un gran pas per reparar les víctimes de la massacre

“El carnisser dels Balcans” es passarà la resta de la seva vida entre barrots. Ratko Mladic, excap de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia, va ser condemnat ahir en ferm a la Haia pel genocidi de Srebrenica i els crims de guerra i contra la humanitat durant el conflicte de Bòsnia (1992-1995), en què es calcula que van morir més de 100.000 persones. Més de dues dècades després de la massacre contra els bosnians musulmans i els croats, la justícia internacional castiga ara amb la màxima pena el principal arquitecte militar de les pitjors atrocitats a Bòsnia i Hercegovina.

Conegut popularment com “el carnisser dels Balcans”, a Mladic se’l considera responsable d’haver ordenat la matança de prop de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica, a l’est de Bòsnia i Hercegovina, el juliol del 1995. A més, també és culpable de crims de guerra i contra la humanitat pel setge de Sarajevo (1992-1995), durant el qual van morir més d’11.000 civils.

Gairebé 26 anys després de la matança a Srebrenica, Mladic va comparèixer ahir davant del tribunal especial de la Haia per rebre la sentència final. Ell manté que només complia les seves obligacions militars i durant el judici s’ha mostrat desafiador i sense cap intenció de demanar perdó. La seva defensa havia apel·lat contra el veredicte per motius de salut.

Tanmateix, el Mecanisme Residual per als Tribunals Penals Internacionals va rebutjar ahir el recurs de Mladic, que el 2017 ja va ser declarat culpable pel Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, inclosos els de persecució, assassinat, extermini i deportació, comesos durant la guerra dels Balcans als noranta.

El fiscal de l’ONU Serge Brammertz també hi havia apel·lat en contra i demanava que se’l condemnés per un segon càrrec de genocidi per la matança de Prijedor, on més de 3.000 bosnians musulmans i croats van ser assassinats o bé van desaparèixer i 50.000 persones van ser expulsades. Tampoc va ser acceptat per l’alt tribunal internacional, que no ha ampliat la pena perquè no pot provar la seva responsabilitat en aquests fets.

De tota manera, Mladic, de 78 anys, quedarà pres la resta de la seva vida. Encara no se sap on, però es descarta que comparteixi presó amb l’expresident de la República Sèrbia Radovan Karadzic a l’illa britànica de Wight.

Figura clau

Mladic va ser una figura clau en la campanya sèrbia de neteja ètnica que va causar desenes de milers de morts i centenars de milers de desplaçats. Dirigint un exèrcit de 180.000 homes durant la guerra de Bòsnia, era la cara militar serbobosniana d’aquella guerra. Karadzic n’era la cara política i va ser condemnat el 2019 a cadena perpètua per genocidi i crims contra la humanitat.

Tot i que la primera acusació contra Mladic és del 1995, l’excomandant va aconseguir amagar-se durant 15 anys. El van atrapar el 2011. “Han arrestat el general Mladic”, van dir aquell dia al fiscal especial per als Balcans. Brammertz recorda la trucada com el moment més important dels 10 anys que va dedicar a investigar i perseguir els responsables de les massacres a l’antiga Iugoslàvia.

Reaccions diverses

L’alta comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, va assegurar ahir que la sentència referma la “determinació de la justícia internacional per garantir la rendició de comptes sense importar el temps que es trigui”. “Dona certesa històrica i un final a víctimes i supervivents”, va defensar Bachelet.

També la Unió Europea, molt criticada als noranta per la seva inacció en el conflicte dels Balcans, va celebrar la condemna a cadena perpètua. El president del Consell Europeu, Charles Michel, considera que és “un pas important” per reparar judicialment les víctimes.

La comunitat internacional aplaudeix l’històric veredicte, però als Balcans ha generat reaccions diverses. Per a molts serbobosnians encara és un heroi. En canvi, els bosnians musulmans veuen Mladic com un criminal de guerra. Malgrat tot, amb la condemna a l’última gran figura del conflicte balcànic, Europa espera tancar un capítol fosc de la seva història.

LES XIFRES

100.000
persones
es calcula que van morir durant la guerra de Bòsnia.
15
anys
va aconseguir Ratko Maldic escapar de la justícia en acabar la guerra.

Fi al tribunal per als Balcans

El judici contra Ratko Mladic va ser un dels últims que va celebrar el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia a la Haia, encarregat dels crims de guerra que es van produir durant els conflictes balcànics dels anys noranta. Va ser el primer tribunal que va investigar i perseguir judicialment els delictes internacionals més greus des dels judicis de Nuremberg i Tòquio després de la Segona Guerra Mundial.

El seu mandat va expirar el 2017, però el Mecanisme Residual per als Tribunals Penals Internacionals ha assumit els casos pendents, com el recurs final de Mladic. Un total de 161 persones han passat pel banc dels acusats a la Haia amb relació als crims de la guerra als Balcans en l’últim quart de segle.

El fiscal de l’ONU Serge Brammertz assegura, però, que el punt final als judicis per la guerra dels Balcans no significa que la resta de crims quedin impunes. “Encara queden crims que cal investigar”, va dir quan va tancar el tribunal especial per a l’antiga Iugoslàvia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus