Política

Mor assassinat a trets a casa seva el president d’Haití, Jovenel Moïse

El magnicidi té lloc enmig d’una greu crisi de seguretat i confrontació política en els últims anys al país

El primer ministre fa una crida a la calma

El president d’Haití, Jovenel Moïse, va morir assassinat a trets per homes armats que van assaltar el seu domicili a Port-au-Prince i la seva esposa, Martine, va resultar ferida de bala. “A la una de la matinada un grup de persones no identificades, que parlaven en castellà i anglès, han assassinat el president de la República. El president ha mort a causa de les seves ferides”, va dir el primer ministre interí, Claude Joseph, en un comunicat llegit a la ràdio. Joseph va fer una crida a la calma a la població i va assegurar que la “situació de seguretat al país està sota control”. El crim té lloc quan falten poc més de dos mesos per a les eleccions presidencials i legislatives convocades per al 26 de setembre, uns comicis en els quals Moïse no podia ser candidat.

Haití passa per una greu crisi política des de mitjan 2018 i va viure el seu moment més dur el 7 de febrer passat, data en la qual Moïse va denunciar que l’oposició, amb el suport de jutges, tramava un cop d’estat. La inseguretat s’ha agreujat especialment des de començaments de juny per lluites territorials entre les bandes armades que es disputen el control dels barris més pobres de Port-au-Prince. Moïse havia demanat al juny suport internacional per posar fi a la greu crisi de seguretat.

El magnicidi és la continuació d’una sèrie d’assassinats i d’un conflicte que ha causat milers de desplaçats des del juny passat. Segons un informe del Centre d’Anàlisi i Recerca en Drets Humans, més de 150 persones van ser assassinades i 200 més, segrestades entre l’1 i el 30 de juny passat a la zona metropolitana de Port-au-Prince.

President des del 2017

Nascut al nord-est d’Haití el 1968, fill d’un mecànic i agricultor i d’una costurera, Moïse va ser empresari en els sectors agrari i de l’energia i el setembre del 2015 va presentar la seva candidatura a les presidencials per l’oficialista Partit Haitià Tet Kale (PHTK).

El 2015, el conservador Moïse va passar a la segona volta al costat de Jude Celestin, de la Lliga Alternativa pel Progrés, però les denúncies de frau van obligar a ajornar l’elecció. Celestin es va negar a participar en la segona volta i es va nomenar president interí. Més tard es van invalidar els resultats i es van convocar noves eleccions, però el pas de l’huracà Matthew dies abans de la celebració dels comicis, amb gairebé 600 morts, va obligar a ajornar els resultats. Moïse va guanyar i va accedir a la presidència el 2017. Dues setmanes abans va comparèixer davant del jutge per blanqueig de diners.

El setembre del 2019 hi va haver manifestacions per demanar la dimissió del president, en uns moments de crisi per la corrupció, l’escassetat de combustible, la fam i la inseguretat. Això va portar a la suspensió de les eleccions previstes per a l’octubre d’aquest any. Amb una gran oposició de diferents sectors que volien que deixés el poder el 7 de febrer del 2021, arran d’una diferent interpretació del seu mandat presidencial, que ell considera que acaba el 2022, el Consell Superior del Poder Judicial va dictar una resolució que donava per conclòs el seu mandat al capdavant del país, que ell va qualificar d’intent de cop d’estat, i fins i tot l’oposició va nomenar president interí el magistrat Joseph Mécène Jean Louis.

Ahir es va tancar l’aeroport internacional de Port-au-Prince i la República Dominicana va tancar la seva frontera amb Haití.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brussel·les presentarà aquest any la proposta per aplicar l’impost mínim de societats del 15% a la UE

Brussel·les
En directe

Ple del Parlament

Barcelona

El govern espanyol aprova el projecte de llei audiovisual amb la quota del 6% per a català, basc o gallec

MADRID

El Govern treballarà per tenir partides que normalitzin el català en el sector audiovisual

Barcelona

La CUP diu que la qüestió de confiança no és una prioritat però que Aragonès ha de complir el seu compromís

BARCELONA

Els comuns avalaran el decret de renovables i rebutjaran que es tramiti com a projecte de llei

Barcelona

El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills

Barcelona

La Mesa expressa el malestar al TSJC per no permetre l’accés de Borràs a l’edifici després de la detenció de Josep Costa

Barcelona

Junts presenta un veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat

Madrid