Política

Bòsnia i Hercegovina

Tensions entre comunitats

Memòria de Srebrenica

L’alt representant internacional reforma el Codi Penal bosnià per prohibir la negació del genocidi i dels crims de guerra

Els líders serbobosnians rebutgen la nova disposició

L’Estat bosnià, format per dues entitats autònomes, viu en un “bloqueig permanent”

Vint-i-cinc anys després del final de la guerra, la calma no torna a Bòsnia. Les friccions entre comunitats ètniques, sempre a flor de pell, van revifar a final del mes passat amb la decisió de l’alt representant internacional, l’austríac Valentin Inzko, de prohibir la negació del genocidi i els crims de guerra que es van cometre en aquesta exrepública iugoslava.

Fent ús de les seves prerrogatives –sota l’acord de pau de Dayton (1995), l’alt representant té el poder de destituir polítics, impulsar lleis i vetar-ne d’altres–, Inzko va ordenar el 23 de juliol una esmena al Codi Penal bosnià que prohibeix el negacionisme, la justificació de crims de guerra o de lesa humanitat i la glorificació de criminals de guerra.

“La negació ha arribat a ser una cosa normal i acceptable en el discurs quotidià i polític”, explica l’analista Tanja Topic des de Banja Luka, capital de l’entitat sèrbia de Bòsnia (l’altra és la croatomusulmana), on l’esmena de l’alt representant ha fet coïssor. En aquesta zona del país és habitual “exalçar criminals de guerra, no acceptar el crim de la pròpia part i reconèixer només les víctimes pròpies”, hi afegeix. Segons Topic, Inzko, que diumenge serà rellevat en el càrrec per l’alemany Christian Schmidt, va reaccionar finalment a un “cercle viciós perillós” en què no hi ha enfoc crític ni constructiu del passat comú dels tres pobles que formen el país.

Per contra, la prohibició del negacionisme ha estat ben rebuda pels bosnians musulmans, que hi veuen la base legal per castigar els que consideren que la matança de 8.000 homes musulmans (adults i joves) del 1995 a Srebrenica a mans de tropes serbobosnianes no va ser cap genocidi. Una afirmació que contradiu la justícia internacional, que el passat 8 de juny va condemnar a cadena perpètua Ratko Mladic, excap de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia, responsable d’aquella massacre. La de Srebrenica va ser la pitjor atrocitat de la guerra de Bòsnia, que, en els seus tres anys i mig de durada, va causar gairebé 100.000 morts i centenars de milers de desplaçats i ferits.

Però els líders serbobosnians es neguen a acceptar la decisió de l’alt representant i hi han respost amb un boicot a la presidència, el Parlament i el Consell de Ministres, les tres institucions centrals del país balcànic. I per evitar haver d’aplicar la llei d’Inzko, el Parlament de la República Sèrbia de Bòsnia prepara ara una esmena del Codi Penal d’aquesta entitat política autònoma. Amb tot, la prohibició del revisionisme històric en aquesta regió d’Europa suscita esperances més enllà de Bòsnia i Hercegovina. Per Aleksandar Popov, director del Centre per al Regionalisme, amb seu a Novi Sad (Sèrbia), l’ús dels poders especials per part d’Inzko pot obrir el camí al nou representant internacional –encarregat de supervisar l’acord de pau de Dayton– per consolidar el funcionament de l’Estat bosnià, que viu en “bloqueig permanent” des del final de la guerra.

Un quart de segle després, “s’ha anat molt lluny cap a la dissolució en lloc d’anar cap a la consolidació [del país balcànic])”, constata amb amargor l’analista serbi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus