Política

Etiòpia

Conflicte armat

La violació, arma de guerra a Tigre

Amnistia detalla la violència sexual exercida a centenars de dones i nenes pels militars afins al govern etíop

Recull el testimoni de 63 supervivents

Centenars de dones i nenes han estat violades i sotmeses a l’esclavitud per les forces combatents afins al govern etíop a la regió de Tigre, contra la qual l’executiu manté una ofensiva armada des del novembre passat, segons un nou informe d’Amnistia Internacional (AI). “Soldats i milicians han sotmès les dones i les nenes de Tigre a violació, esclavitud sexual, mutilació sexual i més formes de tortura, sovint entre comentaris ètnics ofensius i amenaces de mort”, va destacar Amnistia en un comunicat després de la publicació de l’estudi. “És clar que la violació i la violència sexual s’han fet servir d’arma de guerra per infligir un mal físic i psicològic persistent a les dones i les nenes de Tigre”, va dir la secretària general d’AI, Agnès Callamard, que hi va afegir: “Centenars de les quals han estat sotmeses a un tracte brutal amb l’objectiu de degradar-les i deshumanitzar-les.”

L’informe, titulat No sé si es van adonar que era una persona: violació i més actes de violència sexual en el conflicte de Tigre, es basa en entrevistes a personal mèdic i a un total de 63 supervivents de la violència sexual. El document detalla com les dones i les nenes han estat sotmeses de manera sistemàtica a mutilacions, violacions en grup, esclavitud sexual i altres formes de tortura. Els responsables d’aquests actes són els membres de les forces de defensa nacionals d’Etiòpia, les forces de defensa d’Eritrea, la policia especial de la regió d’Amhara, i Fano, una milícia amhàrica, segons revela la investigació. Algunes de les supervivents van relatar que van ser violades en grup quan estaven retingudes com a personeres durant setmanes i d’altres van ser violades estant embarassades. Els testimonis recollits indiquen que les víctimes eren violades davant de familiars o dels seus propis fills, la qual cosa, segons Amnistia, és “un patró de violència sexual generalitzada que pretenia atemorir i humiliar les víctimes i el seu grup ètnic”. “La gravetat i la magnitud dels crims sexuals perpetrats són particularment impactants, en l’àmbit dels crims de guerra i possiblement dels crims contra la humanitat”, va dir Callamard. L’informe recull que els centres mèdics de Tigre van registrar 1.288 casos de violència de gènere entre el febrer i l’abril del 2021, si bé moltes supervivents van declarar que no van anar a cap centre de salut, raó per la qual les xifres podrien ser molt més elevades.

Els combats a Tigre van començar el novembre passat, quan el govern etíop, encapçalat per Abiy Ahmed Ali, Nobel de la Pau 2019, va llançar una ofensiva contra la regió, una de les més pobres del país, perquè acusava el Front d’Alliberament Popular de Tigre (FPLT) d’haver atacat una base militar. El conflicte s’ha estès a les regions veïnes d’Afar (est) i Amhara (oest i sud). Des de l’inici del conflicte, milers de persones han mort, prop de dos milions s’han vist forçades a abandonar la llar i almenys 75.000 persones més han fugit al veí Sudan, segons dades oficials. A més, l’ONU va alertar el mes passat que hi havia 400.000 persones en situació famolenca a Tigre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus