Política

El radar

La quadratura del cercle

Brussel·les planteja reduir deute i, alhora, promoure inversió per sortir de la crisi

El xoc amb Polònia per la negativa a reconèixer la supremacia del dret comunitari sobre el seu ordenament jurídic, les discrepàncies internes sobre la manera d’afrontar la crisi energètica i, fins i tot, el comiat de Merkel durant la que ha estat, probablement, la seva última cimera europea han eclipsat, aquesta setmana, una qüestió clau per al futur de la UE: el debat obert per la Comissió sobre la revisió de les regles europees de disciplina pressupostària després de la pandèmia.

Es tracta d’actualitzar el pacte d’estabilitat i de creixement (PEC), adoptat el 1997 amb l’objectiu de coordinar les polítiques pressupostàries dels estats membres després de la introducció de l’euro per garantir unes finances sanejades. El document fixa dos sostres per als comptes públics estatals: un 3% del PIB per al dèficit i un 60% per al deute. Però les circumstàncies van canviar dramàticament l’any passat, quan la pandèmia va obligar a congelar aquestes regles per permetre als governs augmentar significativament la despesa per fer front a la crisi. El retorn a l’anterior disciplina, a partir del 2023, quan ha de quedar sense efecte la clàusula d’exempció de les normes, es complica encara més si es té en compte que la mateixa Comissió promou una represa basada en inversions públiques massives per accelerar la digitalització i la transició ecològica. Brussel·les defensa la sostenibilitat de les finances públiques, però s’obre a reduir el deute de forma “gradual” i “realista” de forma que no posi en perill la recuperació post-Covid. “Es tracta de quadrar el cercle: d’una banda, reduir el deute públic i, de l’altra, promoure la inversió”, admetia el vicepresident de la UE Valdis Dombrovskis en la presentació de la consulta pública sobre la revisió del PEC. El que s’albira ara és un altre agre debat entre els socis frugals, favorables al retorn de l’ortodòxia pressupostària, i els que, com ara els més endeutats del sud, demanen flexibilitat en l’aplicació de les regles. Reapareix una línia de fractura dins la UE enmig de la precampanya presidencial a França –amb Macron buscant la reelecció i el lideratge a Europa– i la formació de govern a Alemanya, que, com sempre, tindrà l’última paraula, un cop haurà decidit si posa en mans dels liberals, falcons fiscals i socis necessaris del futur canceller socialdemòcrata Scholz, el Ministeri de Finances.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat minimitza l’impacte de l’acord amb els comuns pels pressupostos

Barcelona

El PSC acusa Aragonès de voler imposar-los un cordó sanitari amb “l’excusa” de la seva posició contrària al referèndum

Barcelona

ERC seguirà negociant els pressupostos amb els comuns per “ajustar serrells”

Barcelona

Puigdemont, Comín i Ponsatí reclamen a Llarena que informi la Interpol sobre la suspensió de les euroordres

Madrid

Aragonès condiciona assistir a la Conferència de Presidents al fet que s’hi parli d’ampliar el fons Covid per al 2022

Barcelona

Puigneró, sobre els comuns: “No podem discriminar algú que vol aprovar uns pressupostos que porten el segell de JxCat”

BARCELONA

Albiach: “L’acord de pressupostos és un inici del que vindrà. S’han acabat les majories absolutes”

BARCELONA
LAURA BORRÀS
PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Si la majoria s’ha trencat, es refà, és un imperatiu”

Barcelona

La Xina silencia amb mà de ferro les denúncies del #MeToo

Tòquio