Política

Massiva marxa pels drets dels presos bascos a Sant Sebastià

L’acte convocat en el marc del desè aniversari de la fi d’ETA uneix EH Bildu, PNB i Podem

Representants d’ERC i de Junts participen en l’acte per reclamar la derogació de la política penitenciària d’excepció

Milers de persones van sortir, ahir, als carrers de Sant Sebastià per defensar els drets del presos bascos. Just la setmana que es compleixen deu anys en què ETA va anunciar la fi de l’activitat armada, una manifestació multitudinària va recórrer el principals carrers de la capital guipuscoana per reclamar la fi de la política penitenciària d’excepció que aplica el govern espanyol als presos d’ETA.

La manifestació va transcórrer amb normalitat, tot i que al començament i des dels jardins del Palau de Miramar, sobre el túnel del barri de l’Antiguo, que va ser el punt de partida, membres del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) van desplegar unes pancartes. La mobilització, convocada per Sare, organització de suport als presos bascos, va unir representants de l’esquerra abertzale, del PNB i de Podem, així com del principals sindicats, a excepció de CC.OO.

En l’acte també van participar representants d’Esquerra Republicana i de Junts, entre ells Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Montse Bassa, Josep Rull i Aurora Madaula, que anaven darrere de la pancarta de la capçalera de la manifestació, que tenia com a lema Ibilian, etxerako bidean (‘Pas a pas en el camí a casa’).

Unes files per darrere caminava el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que, abans prèviament, va intercanviar efusives salutacions amb els polítics catalans, en nom de qui van parlar, abans de començar la marxa Junqueras i Rull. El president d’Esquerra va celebrar l’anomenada Declaració del 18 d’octubre, que va qualificar de “sincera” i també de “valenta, en termes d’expressar el dolor causat per l’acció armada”. “En aquest moment, el País Basc segueix també un camí pel que sempre hem apostat nosaltres, que és el camí del diàleg, la negociació i l’acord per a la resolució del conflicte polític que té plantejada la societat catalana, i també la basca, amb l’Estat espanyol”, va destacar.

Rull va dir que amb la seva presència al País Basc estan retornant “les tones de suport” que els polítics presos catalans van rebre dels bascos durant la seva “captivitat”, alhora que donen suport a les reivindicacions de Sare a favor dels presos d’ETA i “que tenen el suport de la majoria de la societat basca”.

Al final de l’acte, els portaveus de Sare, Joseba Azkarraga i Arantza Aldezabal, van llegir un comunicat en castella i basc. “Ens uneix alguna cosa fonamental com és la defensa dels drets humans, de tots els drets per a totes les persones, sense excepció. Perquè els drets humans no poden parcel·lar-se i defensar-ne uns i obviar-ne uns altres”, van dir. Van assegurar que no exigeixen “privilegis”, sinó “justícia”. “Demanem una legislació de caràcter ordinari, que impedeixi cadenes perpètues encobertes, que possibiliti la progressió de graus i els permisos penitenciaris a què tenen dret els presos bascos”, van destacar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’esquerra independentista es manifesta a Vilafranca contra la condemna a l’activista Adrián Sas

vilafranca del penedès

Arxiven la multa a un madrileny sancionat amb 600 euros per posar llaços grocs a Carabanchel

madrid

Manifestació policial al centre de Madrid contra la reforma de la ‘llei mordassa’

madrid

Casado critica que s’exigeixi català per exercir la medicina a Catalunya

madrid

La nova variant de la Covid-19 torna a activar les alarmes

GINEBRA/BRUSSEL·LES

Les euroordres contra Puigdemont estan suspeses

barcelona
Pacífic Sud
Tensions polítiques

Un referèndum en fals

París
L’SNP obre el congrés amb vista a la independència

L’SNP obre el congrés amb vista a la independència

EDIMBURG

Rodalies abans de l’estiu de 2022 i deute de 3.500 milions

madrid