Política

EL RADAR

Pors que no se’n van

Rússia exigeix garanties a l’OTAN que cessarà la seva expansió cap a l’est

Mentre Europa i el món malden per frenar l’expansió del coronavirus i la seva última variant, la tensió ha anat escalant durant les últimes setmanes a la frontera entre Rússia i Ucraïna. Els serveis d’intel·ligència nord-americans estimen que Moscou traslladarà en aquest punt calent del mapa fins a 175.000 soldats –amb equipament i artilleria– amb l’objectiu potencial de llançar una ofensiva contra Ucraïna tan aviat com a principis de l’any vinent. El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va aprofitar una trobada a Estocolm amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, per advertir que Washington imposarà fortes sancions econòmiques a Moscou si comet cap agressió contra el país veí, una repetició del precedent del 2014, quan els russos van promoure la guerra a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna, i van envair i annexionar-se la península de Crimea.

En aquesta confrontació freda, Putin torna a reclamar als EUA i als seus aliats garanties que l’OTAN no continuarà expandint-se cap a l’est ni desplegarà armes prop del territori rus. Es tracta d’una vella reivindicació que arrenca del final de la Guerra Freda, quan l’Aliança Atlàntica va obrir les portes a bona part de l’Europa oriental acabada de sortir de l’òrbita soviètica. Una ampliació de les fronteres de l’OTAN al marge dels pactes tancats per Occident amb una URSS pròxima al col·lapse. “El 1990, segons documents desclassificats, el secretari d’Estat [dels EUA] James Baker va assegurar al líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov que l’OTAN no s’expandiria «ni un centímetre» de l’est d’Alemanya. Fa trenta anys, aquesta era una línia vermella de Rússia”, escriu l’analista Ted Snider. “Des que es van donar aquestes garanties, l’OTAN s’ha obert camí a través d’Hongria, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Bulgària, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Albània, Croàcia, Montenegro i Polònia. Més de 900 quilòmetres de compromisos incomplerts han portat els EUA i l’OTAN a la frontera d’Ucraïna”, hi afegeix Snider. Però Ucraïna ha deixat clar que no està disposada a veure’s limitada la sobirania i renunciar a entrar al club dels aliats. “Rebutjo la idea que hàgim de garantir res a Rússia. És Rússia qui ha de garantir que no continuarà la seva agressió contra el nostre país”, ha advertit el cap de la diplomàcia ucraïnesa, Dmytro Kuleba. Una posició que té el suport ferm de la Unió Europea –“la integritat territorial i la sobirania d’Ucraïna estan per damunt de tot”– i de la mateixa OTAN, que, en boca del seu secretari general, Jens Stoltenberg, ha dit sobre l’hipotètic ingrés de Kíev: “Rússia no hi té [dret de] veto. No hi té res a dir. No té dret a establir una esfera d’influència intentant controlar els seus veïns.” Tres dècades després del final de la Guerra Freda, les desconfiances i les pors mútues continuen intactes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència Nacional permet a les defenses del 23-S accedir a les escoltes telefòniques senceres

BARCELONA

Cunillera demana “administrar la impaciència” per al diàleg

BARCELONA

Junts ja vol saber al febrer amb quins alcaldes compta

barcelona
Amenaça la democràcia

Amenaça la democràcia

Roma

L’eclosió de l’extrema dreta

barcelona
Sud-amèrica es polaritza

Sud-amèrica es polaritza

Buenos Aires

Relleu a Sassoli

Brussel·les

Dels fundadors del PP i Blas Piñar fins a Vox

madrid

Johnson vol fer una purga en el seu equip per salvar el cap i continuar al poder

Londres