Societat

XAVIER PALLÀS

MÚSIC, MUSICÒLEG I ESTUDIÓS DE LES CAMPANES

“El so dels Turers té al voltant de 450 anys”

Analitza la polèmica dels tocs de campana nocturns i afirma que cal estudiar-ho cas per cas

És partidari de mantenir els que són històrics i, per tant, patrimoni immaterial

Treball de camp
Xavier Pallàs és una autoritat quant a les campanes. Ha inventariat totes les de la Garrotxa, amb codis QR que permeten escoltar-les. A més, ha recuperat estris com la cadira de campaner i promou la creació d’una escola de campaners.

Aquest estudiós de les campanes gironines afirma que, als llocs on el toc nocturn d’aquest instrument genera polèmica, cal estudiar si forma part del patrimoni sonor o és recent. Ell és partidari del toc manual i dels mecanismes que preserven el so genuí, els quals, segons ell, generen un to més suau.

Ara és Santa Maria dels Turers de Banyoles, però la polèmica pel toc nocturn de campanes es reprodueix. Què en pensa?
En aquestes polèmiques, és interessant veure la reacció de molts veïns que valoren tenir unes campanes i el fet que formin part del paisatge sonor de la ciutat. De vegades, com moltes altres coses, no en som conscients fins que ens ho treuen.
Com a expert, què en pensa?
Primer voldria destacar que, en aquests darrers anys, s’han electrificat els campanars i molts no són històrics. Per tant, no a tots els pobles, ni a tots els campanars, sonaven prèviament les hores. Soc defensor dels tocs manuals, que és on hi ha la importància del toc com a patrimoni immaterial.
I en el cas de les campanes històriques?
De fet, són les que toquen de nit. Cal estudiar cada cas, cada poble, si molesten els veïns i què s’ha fet prèviament.
A Banyoles?
La campana de les hores és del 1569. Hi vam pujar amb l’historiador Miquel Àngel Fumanal per analitzar-la. És una campana molt interessant, i si ha estat vinculada al rellotge des d’aquesta època, estem parlant d’un so que té al voltant de 450 anys. Prendre la decisió de no fer-la sonar és delicat. En aquest cas, diria que aquest so és patrimoni en majúscules. I, per tant, al meu parer, hauria de continuar sonant.
Hi veu alguna solució, a aquest tipus de polèmiques?
Últimament, quan s’electrifica un campanar, s’hi instal·len mecanismes que no són els històrics. El resultat, moltes vegades, és un so més fort i, fins i tot, canvia una mica el que li és propi. Seria interessant recuperar els mecanismes antics i així les campanes sonarien més bé i, segurament, no tan fort.
Sempre se’n pot abaixar el volum, però...
És veritat que hi ha mecanismes més moderns que fan que la campana soni una mica més fluixet. És la solució que es va trobar a la catedral de Girona amb la campana Beneta o Bombo, que és més o menys de la mateixa època que la de Santa Maria dels Turers de Banyoles. En el cas de Girona, doncs, la polèmica es va tancar amb la instal·lació d’un mecanisme que la fa sonar més fluix a la nit.
Vaja, que hi ha solucions.
Sí, però no hem de perdre de vista que el més important és defensar el so de la campana com a part del nostre patrimoni. Això no obstant, cal ser estrictes. No totes les campanes són iguals i no tots els tocs són iguals. Per tant, s’ha d’estudiar cada cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Denuncien l’augment de sancions dels Mossos aplicant la Llei Mordassa en la protesta contra desnonaments

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol i ruixats a Girona

barcelona

Les vacunes comencen a caducar pel baix ritme d’inoculacions

barcelona

Salut inicia la vacunació amb tercera dosi a les residències

l’hospitalet de llobregat

Admès a tràmit el recurs del PP contra la llei d’eutanàsia al TC

madrid

Valoració positiva del Transport a demanda, a la Vall d’en Bas

La Vall d’en Bas

Regulen l’ús de les àrees recreatives de Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts

Nova important davallada de crítics i ingressats

barcelona

La calamarsada malmet la verema de la DO Terra Alta

barcelona