Societat

BEATRIZ LORENTE

Coordinadora de l'àrea d'Atenció Integral de SICAR cat

“Les dones víctimes de tràfic volen treballar i una vida digna”

Hem d’acompanyar les dones víctimes de tràfic de persones amb bon tracte, no qüestionar-les, i fer que tornin a confiar
El tràfic d’éssers humans és el segon negoci més lucratiu del món. Cal prevenció, protecció i persecució del delicte

L’ entitat religiosa Adoratrius va crear el 2002 el programa Sicar cat per atendre víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH), especialment dones obligades a prostituir-se, a Catalunya. En aquests vint anys, Sicar cat ens ha ensenyat la desprotecció que pateixen aquestes persones, un nou vocabulari, foragitant l’expressió “trata de blancas” (“No tot són dones ni blanques”, recorden als despistats periodistes), i ha participat en grups de treball i projectes europeus i estatals per acollir aquestes dones i nenes enganyades i vexades, així com per impulsar reformes legislatives per protegir-les millor.

Com ha evolucionat el programa Sicar cat després de vint anys d’atenció de víctimes de tràfic d’éssers humans?
El 2002, el programa neix com una necessitat, un projecte petit d’atenció de 24 hores. Adoratrius a Catalunya tenia altres projectes i llavors no hi havia res enlloc per atendre aquestes víctimes, i la policia ens va demanar que les acollíssim. I el programa va anar creixent a mesura que hi havia necessitats d’aquestes persones i que no hi havia cap recurs públic ni cap entitat que hi donés resposta. Fins al 2009 vam fer places residencials i vam anar buscant aliances amb altres entitats de tipus legal i per poder atendre de manera integral aquestes persones. El 2009 Adoratrius fa l’aposta d’obrir una oficina de serveis per poder oferir una atenció integral a aquestes persones, tot a poc a poc. Primer el servei jurídic, l’atenció social, el servei laboral. Anàvem construint a mesura de les seves necessitats... I l’any que ve farem vint anys.
Quins serveis tenen?
Sicar cat té dues grans potes: una és l’atenció integral de les dones i una altra són les relacions institucionals i d’incidència. Tot l’equip som 23 persones i a l’atenció integral som quinze professionals. I hi tenim quatre serveis: el jurídic, amb tres advocades; el servei educatiu, amb educadors i educadores socials que acompanyen en el dia a dia les dones; el servei de salut integral, amb una psicòloga i on també es tracta la part terapèutica i de recuperació emocional i psicològica, i el servei sociolaboral, amb dues treballadores socials i una integradora.
D’on els arriben les víctimes?
L’oficina de serveis va ser un gran canvi, també pel que fa a l’equip de professionals que hi treballen. L’any passat vam atendre prop de 200 persones a Catalunya. Ens arriben de la policia, de recursos públics com la unitat municipal de Barcelona contra el tràfic de persones, d’entitats socials, hospitals o de la Generalitat, amb qui tenim places en conveni, i tenim aliances a tot el territori de Catalunya. Tenim 30 places residencials i moltes atencions les fem de manera ambulatòria. I des de la xarxa d’Adoratrius tenim un punt important i que ens diferencia d’altres entitats, que és que si per motius de risc la persona ha de sortir del territori, tenim la manera interna de poder fer que marxi de Catalunya a un altre lloc de l’Estat espanyol, o a la inversa. Primer de tot cal que tinguin un lloc segur i confidencial per poder fer l’acompanyament.
Quines víctimes atenen?
Per missió de l’entitat Adoratrius, tots els projectes són orientats a dones en diferents situacions de vulnerabilitat, i en aquest cas atenem dones i unitats familiars víctimes de tràfic amb diferents finalitats d’explotació. Segons les Nacions Unides, el tràfic de persones afecta més d’un 70% de dones i nenes.
I els menors?
La majoria dels que atenem són fills a càrrec de la víctima. Treballem amb les dones i les seves famílies des d’un enfocament de drets humans, perquè el que han patit és una violació dels seus drets, i les acompanyem amb perspectiva de gènere i bon tracte. Els nens també cal atendre’ls perquè han patit amb tot el que han vist, o han nascut en el trajecte o són usats per coaccionar la mare.
A vegades són fruit de violacions.
Les mares van amb els seus fills sempre. El que fem és ajudar-les perquè puguin establir un vincle amb ells i acompanyar-les en la marentalitat. Són persones que s’estan recuperant elles mateixes i els nens necessiten també aquesta atenció. Posem la mirada en el fet que s’han de recuperar les mares i els nens, i a vegades no és fàcil. La unitat familiar ha d’enfortir-se i tirar endavant. En casos molt puntuals, hem treballat perquè mares i fills segueixin junts i no siguin separats, perquè tots dos són víctimes.
I l’origen de les víctimes?
Al principi de tot del programa ateníem moltes persones de l’est d’Europa. Això ha anat canviant. Hi va haver un temps que la majoria eren dones africanes, de Nigèria. En un altre moment, eren dones asiàtiques, de la Xina, després del Vietnam. Darrerament, moltes persones de l’Amèrica Llatina, com Veneçuela, Colòmbia. Anem observant canvis, però això no vol dir que les tendències globals estiguin canviant, sinó que és el que rebem nosaltres.
Coneixem l’explotació per a la prostitució. Quines finalitats més hi ha, en el tràfic de persones?
La majoria de dones que ateníem fins ara eren víctimes de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Ara també incidim perquè es puguin visibilitzar altres formes d’explotació perquè estan infradetectades, com ara el matrimoni forçat, l’explotació en servei domèstic, que és molt difícil de detectar perquè no són al carrer, o per a la comissió de delictes.
Com es detecten aquests casos?
A vegades és la víctima que fuig d’aquell espai. La dona troba la manera de sortir-ne, fuig i ho denuncia o busca ajuda.
I com són captades?
Sempre hi ha un engany. Hi ha una captació que va vinculada a una vulnerabilitat, que pot ser diversa. I la manera d’explotar-la pot ser física, tancant-la, o a través d’amenaces i coaccions, establint deutes impossibles, amb amenaça o violència a la família d’origen o cap a tu.
Quins danys pateixen?
En un projecte europeu en què vam participar i que té a veure amb les seqüeles psicològiques i el procés de recuperació de les dones víctimes de tràfic, sobretot es destaca que han patit en la seva capacitat de relació interpersonal. L’afectació de la situació viscuda pel que fa a salut física, psicològica, emocional i social, és que els costa confiar en les persones. L’estrès posttraumàtic afecta moltes de les dones que acompanyem per tota la situació que han viscut i sovint per les violències encadenades que han anat vivint al llarg de la seva vida. Però també ens trobem moltes dones que pateixen altres situacions relacionades amb la salut mental encara més greus i que els dificulten molt poder engegar i sostenir el seu projecte de futur.
Quan una víctima arriba a Sicar cat, quin itinerari se segueix per atendre-la?
Tenim un servei de 24 hores, en què poden entrar urgències o casos de consultes. Primer fem una valoració dels indicis de tràfic que han observat d’altres actors. Si la dona ve derivada de la policia, a vegades ja la identifica com a víctima o han fet un operatiu i veuen una potencial víctima i l’assessorem. Quan ve d’altres recursos públics o socials, fem una valoració d’indicis amb el nostre servei jurídic, que és format per tres advocades especialitzades en tràfic d’éssers humans i que fan la primera entrevista amb la dona i li expliquen els seus drets, les possibilitats, i després se li planteja un pla de treball, i per exemple, si cal demanar una protecció d’àmbit europeu, si vol posar una denúncia. Qualsevol persona ens pot trucar i alertar d’un cas de tràfic o d’una sospita.
Les dones reconeixen que són víctimes de tràfic?
No, i això s’ha de respectar. Potser en aquell moment estan molt lligades i no poden fer aquest pas. El reconeixement com a víctima és un procés llarg, perquè hi ha molt sentiment de culpa. Per la nostra experiència, nosaltres diem que fins que la dona no fa aquest procés de poder entendre que la culpa no ha estat seva i que ella ha estat una víctima del delicte, no comença el procés de recuperació. I nosaltres l’acompanyem perquè ella pugui recuperar els seus drets.
Quant temps pot trigar?
En un estudi en què vam participar es concloïa que una dona triga uns vuit anys de mitjana a recuperar-se. En el programa de Sicar cat estem entre dos i quatre anys amb elles. Fem aquesta primera part de posar en marxa els mecanismes d’accedir a drets.
Quines són les principals demandes de les víctimes?
Marxen de casa seva per tenir una vida millor, i el primer que demanen és poder treballar, però potser necessiten abans un suport, després de tot el que han viscut i patit. Però també és cert que a l’inici el que més les preocupa és la seva situació administrativa, poder disposar de permís de residència i treball. Les demandes de les dones tenen a veure amb gaudir dels drets fonamentals: disposar d’una situació legal regularitzada, un treball, un lloc on viure i la possibilitat de desenvolupar-se com a persones. En definitiva, la seva demanda principal és poder tenir una vida digna.
Les víctimes volen denunciar la seva situació en un procés judicial?
No totes les dones posen denúncia. S’han fet molts avenços en el marc legal i el reconeixement de les víctimes i que puguin ser reconegudes com a víctimes de tràfic d’éssers humans, però no totes les dones volen denunciar-ho. Hi ha mecanismes perquè decideixin si volen denunciar-ho o no i han de valorar moltes coses. A vegades hi ha molts elements de risc en el fet de denunciar i els processos són molt llargs i no sempre són reparadors.
És cert que passen anys fins que arriba el judici. Això les afecta?
Sí. Potser ja ha treballat el seu procés sociolaboral, d’habitatge, d’autonomia personal i, després de cinc anys, per exemple, arriba el judici, i a vegades és un daltabaix en el seu procés. Aquests casos ens fan estar molt atentes. Són processos molt durs, judicis molt centrats en el seu testimoni, i a vegades no surt favorable per a les víctimes. Per això les orientem i les acompanyem.
La llei preveu regularitzar-les. Funciona?
Sí. La llei preveu que la dona que ha estat identificada com a víctima de tràfic de persones tingui mecanismes perquè pugui regularitzar la seva situació. S’ha anat millorant la tramitació amb els anys, i en la majoria de casos s’aprova.
I la seva inserció laboral?
Tenim un projecte que l’any que ve farà deu anys que és molt innovador. El fem amb la Fundació Surt, i l’Ajuntament de Barcelona ens ha donat suport tots aquests anys. És un programa que integra diferents esferes de la vida de la persona, i la feina n’és una. A partir de la demanda de feina es treballen d’altres, amb un itinerari, com ara la salut, l’autonomia, la formació, la seguretat, els fills. I si treballes tot això la feina acaba arribant, perquè el que costa més és mantenir la feina, per exemple quan venen canvis, com haver d’afrontar el judici.
Què s’ha de fer per lluitar contra el tràfic de persones?
És el segon negoci més lucratiu del món. Cal complir el que anomenem les quatre P: prevenció de les situacions de tràfic, persecució del delicte, protecció a les víctimes i treballar de manera partenariada. El que és important és que els estats i els països es comprometin amb això i desenvolupin polítiques públiques, lleis, mesures i recursos per fer efectives aquestes quatre P. A l’Estat espanyol s’està treballant ara en una llei integral contra el tràfic de persones, a la qual vam fer aportacions perquè la llei se centri en la millor detecció de les víctimes i en la seva protecció i recuperació de manera integral.

“Qualitat humana”

Beatriz Lorente és llicenciada en pedagogia, especialitzada en direcció i gestió d’entitats no lucratives i en direcció i gestió de persones, a més de mantenir una formació continuada en temes de drets humans, perspectiva de gènere i violències masclistes. Treballa a Sicar des de l’any 2009, on es dedica a coordinar l’àrea d’atenció integral, amb un equip “molt competent i de gran qualitat humana”, del qual assegura que se sent “molt orgullosa”. Una prova de foc, com en molts recursos socials, va ser el moment de la pandèmia de la Covid-19 en què hi havia restriccions de mobilitat, ja que s’havien d’atendre situacions d’urgència. “Tot l’equip va fer un gran esforç”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barcelona atorga la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a títol pòstum a Pere Casaldàliga i el Pare Manel

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sense novetats

Barcelona

Salut preveu canvis en els tests a escolars en les properes setmanes si baixen els casos

Barcelona

El TSJC dona fins dimarts al govern per respondre a un recurs de famílies contra els protocols covid a les escoles

Barcelona
En directe

El Parlament recorda les víctimes de l'holocaust nazi

Barcelona

L’EMA recomana l’autorització de Paxlovid, el primer antiviral oral contra la Covid-19 a la UE

Brussel·les

El Parlament rebutja que el Govern acati la sentència del 25% en castellà a l’escola

BARCELONA

El Síndic insta a Salut a revisar els protocols a les escoles arran de la variant òmicron

BARCELONA
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda assolellada

barcelona