Societat

ÁNGELES LLIVE

ERC

“Les arrels s’han de cuidar, són la nostra identitat”

“Espero que algun dia estigui representada al Parlament la realitat social que hi ha al nostre país”

“Defenso cuidar la llengua catalana perquè jo fa molts anys que soc aquí i em sento catalana”

“La mare em deia sempre «Tu pots»”
A la foto escollida per Ángeles surt ella amb la seva mare, Mari Cruz, a la casa de Caldes de Montbui. És la seva manera de retre-li un sentit homenatge a una “gran guerrera”, una “mare coratge” que va morir l’abril del 2020, als 80 anys, víctima de la pandèmia. “Sempre ha estat per mi un exemple de lluita i superació. Cada cop que jo dubtava, ella em deia «Tu pots»”, explica emocionada. L’any 2020 no va ser per a ella un any fàcil. Al contrari, va ser un any de “molt dolor” perquè a banda de la seva mare va perdre el seu nebot de 27 anys d’un infart i el seu sogre de càncer de pulmó.
Em vaig fer militant d’ERC perquè valorava la tasca que feien, però vaig estar dos anys sense acostar-m’hi
Aprofitaré l’oportunitat al Parlament per seguir lluitant per erradicar la violència masclista

Només té paraules d’agraïment per a ERC i el poble de Caldes de Montbui. “Des del primer moment m’han tractat com una més”, assegura. I això que abans de traslladar-se a Caldes va passar un temps a Lorca, a Múrcia, on van intentar desanimar-la. “Em van dir: «No vagis allà, que són racistes i no parlen castellà.»” Però la seva realitat ha estat una altra. S’ha sentit acollida i abrigada, sobretot en moments de vulnerabilitat. I això l’ha portat a ERC i a defensar la llengua i la cultura catalanes tant com defensa les seves.

Fa anys que organitza a Caldes la festa de la Virgen del Quinche de l’Equador. Quina rebuda va tenir al poble?
Aquesta verge és una rèplica de la que tenim a El Quinche, a l’Equador. La meva mare la va portar a l’avió. La finalitat era donar a conèixer la nostra cultura, la nostra tradició, els nostres costums. I la veritat és que ens ha ajudat a tenir una millor inclusió social al municipi. És una festa arrelada. En dos dies de festa hi participen més de 2.000 persones.
Per a algunes persones, defensar les pròpies arrels i integrar-se sembla que siguin coses excloents. Què els diria?
Jo penso que les arrels s’han de cuidar. La cultura, la llengua, les tradicions..., tot això forma la identitat de les persones. Per això també defenso cuidar la llengua catalana. Fa molts anys que soc aquí i em sento catalana. És un enriquiment.
Com es va decidir a aprendre català?
Jo mai havia fet un curs de català, però vaig tenir la sort de conèixer una dona que em va dir: “Escolta, no vols aprendre català?” I jo li vaig dir: “És clar que sí.” I em va animar a llegir la revista Tot Caldes. I jo anava tartamudejant. Però quan vaig començar a treballar de cara al públic, en diferents establiments, jo els parlava en català. I vaig veure que la gent ho valorava moltíssim. I em deien: “Felicitats pel teu català.” I jo, modestament, els explicava que no havia fet cap curs. Fins fa uns anys, que vaig decidir fer un curs per tenir algun títol que ho acredités.
Com va arribar a vincular-te a ERC?
Doncs després de fundar l’entitat Virgen del Quinche, un dia vam decidir que havíem de presentar-nos a l’alcalde. Li vam demanar una entrevista. En aquell moment era el Jordi Soler, que ara és eurodiputat (ERC). Vaig anar acompanyada de gent gran. I jo els deia: “Escolteu, si ens parla català, vosaltres calladets, jo contesto i quan sortim us tradueixo el que ha dit.” Li vam explicar que volíem fer les festes tradicionals que se celebren cada any a l’Equador, unes festes que són molt importants per a nosaltres, perquè la Virgen del Quinche és com aquí la Moreneta.
I què els va dir?
Ens va sorprendre. L’alcalde ens va dir endavant. Més tard el vam convidar a assistir-hi i quan va venir ens va dir que eren unes festes al·lucinants i que les havia de conèixer tothom. I així va ser. Ara les festes són de tot el poble de Caldes.
I és clar, amb aquesta actitud la van seduir...
Doncs no. Vaig ser jo que vaig començar a valorar com havia canviat el meu municipi en diferents aspectes, no només el físic. I em vaig adonar que m’agradava qui estava fent política. I vaig començar a investigar, a interessar-me sobre què era això d’ERC, i em vaig adonar que comparteixo fermament els seus postulats. Així que em vaig fer militant. Però ho vaig fer sense apropar-m’hi. Jo vaig ser dos anys militant però no anava a cap acte, a cap reunió.
Com va acabar a les llistes municipals?
El 2015 el Jordi Soler i l’actual alcalde, Isidre Pineda, em van convidar a fer un cafè. Jo, que havia estat víctima de violència masclista i m’havia separat de la meva primera parella, estava iniciant una nova vida. Ja estava millor. Em van proposar formar part de les llistes, però jo els vaig dir que jo no vinc del món de la política, que m’agrada ajudar la gent però que no volia desenvolupar cap rol. Vaig començar a anar a les reunions d’ERC. I el que em va sorprendre és que en una reunió hi havia vuit homes i dues dones. “Això no pot ser”, deia jo. I em van oferir portar la secretaria de la dona en aquell moment, que ara és la secretaria de feminisme. I així vaig començar a fer els meus primers passos en política, amb el suport inestimable de dos grans referents per a mi, la Marta Rovira i la Mireia Matas, que ens han empoderat i ens han dit “Vosaltres podeu”. Tot això ha donat el seu fruit i des de les eleccions del 2019 moltes de les dones que érem a la secretaria de la dona estem en ajuntaments i s’ha creat la regidoria d’Igualtat, Feminisme i LGTBI que no hi havia abans.
Què és el que creu que aporta vostè a la política?
Jo no soc una politòloga, no tinc carrera política, però sempre dic que soc una dona del carrer, una més que ha viscut moltíssimes situacions de la vida. La política s’ha de fer a peu de carrer. Encara no representa el que és la societat. I en aquest sentit ERC és el partit que dona una oportunitat a gent diversa per poder estar en llocs de representació.
A vegades pot semblar que és una quota estètica. Suposo que l’hi han dit algun cop?
I no és això. Les dades ens avalen. Tenim molts regidors de diferents orígens, tenim alcaldies. I per això jo personalment agraeixo moltíssim, després de totes les meves experiències personals, haver-me trobat la família d’ERC, perquè des del primer moment m’han tractat com una més.
Va dubtar quan li van proposar entrar a les llistes al Parlament?
Recordo que, quan vaig entrar de regidora, la meva mare em deia que jo era com el meu pare, una persona molt sociable. Ell tenia un grup folklòric que acompanyava els polítics a les campanyes. Jo anava amb ell i una vegada, amb cinc o sis anys, em va fer cantar. Recordo que vaig cantar La mochila azul, una ranxera, davant de 5.000 persones... La mare em deia que jo era com el pare, que ell estaria orgullós de mi. I quan ella va morir, un dia va venir el president comarcal d’ERC i em va proposar anar a les llistes. Vaig dir que sí perquè he après de la mare que mai s’ha dir que no a un projecte de superació.
Què espera d’aquesta nova etapa?
És molt satisfactori tirar endavant lleis que puguin millorar la vida de la gent. És veritat que entre plens, reunions, buscar complicitats…, tot és una mica estressant, i que has de sentir les bestieses de Vox, que és el pitjor. Però he après que les accions serveixen. L’altre dia un grup de dones em van dir que no es pensaven que una persona de carrer i d’origen divers podria estar en un lloc on es prenen decisions importants. Em van dir: “Tu ens representes.”

Víctima de violència de gènere

No li agrada donar detalls, però Ángeles Llive no oblida mai que va ser una dona maltractada. Ella va patir violència masclista en la seva pròpia pell i es va sentir tan vulnerable que va tocar fons. No va passar a l’Equador, al seu país d’origen, sinó quan ja vivia a Caldes. D’això ja han passat més de quinze anys, un temps en què s’ha empoderat. Primer va treballar a la secretaria de la dona d’ERC i des de les eleccions del 2019 és regidora d’Igualtat, Feminisme, Polítiques LGTBI+, Nova Ciutadania i Salut de Caldes. Un càrrec que compaginarà amb la seva tasca com a diputada al Parlament, on forma part, entre altres comissions, de la d’Igualtat i Feminismes. “Aprofitaré l’oportunitat que tinc des del Parlament per seguir lluitant per erradicar la violència masclista, per les dones que van començar aquesta lluita, per les que s’han quedat pel camí i per les moltes que no poden parlar perquè estan sotmeses.” Aquest és el seu compromís.

Regidora a Caldes

Nascuda a Quito (Equador) l’any 1974, Ángeles Llive va arribar a Catalunya fa més de vint anys. Viu a Caldes de Montbui, on va crear l’entitat Virgen del Quinche i és regidora a l’Ajuntament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adif i Badalona tanquen l’acord pel canal del port

BARCELONA

Recta final en la reforma d’Arts i Oficis, a Palafrugell

PALAFRUGELL

Mil immobles immatriculats per l’Església serien erronis

Barcelona
SOCIETAT

L’activista Judith Butler, Premi Internacional Catalunya 2021

Les curses Run4Cancer d’Oncolliga, el 6 de febrer

GIRONA

Palamós apostarà pel model de recollida de deixalles porta a porta

palamós
SOCIETAT

Detenen un camioner en un accident amb tres morts a l’AP-7

SOCIETAT

Mor l’històric exalcalde de Tremp i diputat Miquel Verdeny

Demanen obres urgents a la plaça U d’Octubre de Girona

Girona